EL UNIVERSO QUE EL VERSO RESUCITÓ

EL UNIVERSO QUE EL VERSO RESUCITÓ

martes, 4 de octubre de 2011

Quina imatge tinc de mi com a escriptora?

A mi m'agrada escriure. Perè el que menys és quan hi ha algún moment que no estic inspirada, i contrariament, el que més m'agrada es quan sí estic inspirada. 
Acostumo a no escriure gaire, ja que normalment, -la veritat- no escric molt bé, però no es pas perque no m'agradi escriure. Escric -quan ho faig- normalment per treure tots aquells sentiments que porto dins, per aixó quan ho faig estic en un moment de plenitud màxima de sensacions i sentiments. Per aixó la majoria de textos que escric són de caràcter sentimental.
Treballo normalment amb música de fons, peró amb música tranquil·la no pas moguda. Quan escric no acostumo a pensar avans sobre que escriuré ni tan sols faig esborranys, pero al tornar-lo a llegir si veig que alguna frase no te sentit o es pot modificar, ho faig. A l'hora de escriure d'equipament utilitzo el que tingui més a prop ja sigui ordinador o paper i bolígraf.
Crec que potser els meus escrits podríen millorar si jo llegís més i així intentès imitar a alguns autors, potser aniría millor. A l'hora  d'escriure em sento desfogada i sento una pau i una tranquil·litat, com si no hagués res més de dir a ningú perque ja m'he quedat tota panxa. L'única vegada que vaig publicar un text mes, va agradar, pero no crec que publiqui cap més de moment. Normalment jo, escric en castellà i porto el tema d'ortografía bastant bé i no acostumo a fer faltes, peró quan escric en català  acabo una mica amoïnada, ja que faig moltes faltes i no m'agrada gens. A mi m'agrada llegir, pero no acostumo gaire ja que es costa molt que un llibre m'agradi de veritat i m'enganxi. Per aixó si un llibre m'agrada el llegeixo bastant ràpid, peró entenent tot el llibre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario